La Fada de les Bones Persones (i la mort del Pare Noel i els Reis)

Doncs si, així de contundent va això avui. I és que el Nadal sempre m’ha aportat contradiccions. Contradiccions perquè m’encanta que la gent vulgui fer regals, detalls, dinars, sopars, festa… són uns dies màgics però plens de consumisme. Consumisme absurd i majoritàriament sense valor on els nens aprenen que s’han de portar bé per poder tenir un regal. I això sempre m’ha irritat. Els nens s’han de portar bé perquè han de voler ser bones persones i viure en un món just i cooperatiu. S’han de portar bé perquè aprenen a ser bons i ja està. No cal amenaçar-los amb que sinó no tindran regals. I és per això que, quan l’Alei tenia 3 anys i ja començava a intuir què passava per Nadal, vaig matar al Pare Noel i als reis. Bé, a ells com a tal no, però si a la cultura consumista que representen. I bé, els vaig matar a casa meva, perquè lluitar contra la família, la societat i les seves tradicions gairebé es podria considerar una revolució. Però vaig voler començar la meva pròpia tradició. I llavors va néixer la Fada de les Bones Persones.
Coneguda com la Fada (és el nom que se li ha quedat, l’altre és massa llarg), ha estat un personatge que ha anat calant dins l’Alei. La Fada s’ha encarregat de que cada any, abans de que comencessin tots els dies bojos de regals (molts sense sentit ni raó de ser) i trobades familiars, li arribi una carta on reforça i explica totes aquelles coses bones que l’Alei ha fet durant l’últim any:

• Amb tres anyets el felicitava per saber dir gràcies i siusplau a les persones i esforçar-se en posar els residus en la bossa de reciclatge que li tocava.
• Amb cinc, per estar aprenent tan bé a llegir i a escriure.
• Amb set per esforçar-se a dir el que sentia i com estava, ajudar en algunes tasques a casa i dutxar-se tot sol.

Després, el dia Nadal o dos dies abans o un després (cada any segons el que anava bé a casa i sense estipular un dia concret), la Fada tornava a venir, amb una nova carta i un regal. La carta era per explicar el regal, el motiu per al qual el tenia allà i quina funció tenia. De vegades era coses que li feia falta a l’escola, d’altres un puzle o algun joc. Però sempre trobant quin sentit tenia que ell tingués aquell regal.

Aquest any la Fada ja no s’aguanta gaire. L’Alei ja ha verbalitzat masses cops: “Mama, vols dir que la Fada no ets tu?”.

I quan llavors li dic de parlar-ne, no vol. Sembla que si no en parlem aquesta màgia hagi de continuar sent. I llavors recordo la tristesa que jo vaig sentir de petita al saber que tota aquella màgia del Nadal era falsa. I per aquelles coses que fem les mares de projectar en els nostres fills la nostra experiència he decidit que la Fada no pot morir mai.

Avui la fada ha portat una carta. L’Alei s’està fent molt gran. Ja té 8 anys i no és tan innocent com la seva mare de petita. És un nen responsable i educat (quasi bé sempre, es clar…). Sembla ser que ja ha descobert el secret dels regals i a la Fada no li queda més remei que posar-se dins de l’Alei perquè ell també pugui tenir aquesta màgia. 

A la carta li ha fet el reforç de les seves coses bones i li ha explicat que ella ja comença a veure que l’Alei sap el gran secret dels regals. Li ha dit que l’any que ve, dies abans de Nadal, tornarà a portar una carta i que aquella nit deixarà a la seva ànima pols màgica per a que ell també formi part de la nova etapa de la màgia del Nadal, l’etapa en que ja es coneix el secret dels regals i se’n forma part. A partir d’avui, l’Alei, té tot un any per anar paint el que ha descobert. I llavors, tindrà la màgia de les bones persones a dins! I ja podrà participar en la il·lusió de tenir detalls per a totes les persones que s’estima! Sigui Nadal, Sant Jordi o un dia qualsevol!

Gràcies Fada per aquests 5 anys de màgia en estat pur!